"La crítica feminista als mitjans no ha sabut crear una alternativa"

02/03/2010

"El periodisme actual no està posant les bases per tal d’evolucionar cap a un periodisme de gènere que reflecteixi bé la realitat", ens explica Sara Lovera, periodista i feminista mexicana, candidata al Premi Nobel de la Pau l’any 2005.


Sara Lovera, periodista mexicana centrada en la lluita feminista, ha cursat les llicenciatures de treball social i periodisme. Periodista fonamentalment de premsa escrita, ha treballat per diversos mitjans mexicans, impresos i electrònics. Ha fundat els noticiaris de Radio Educación i Canal 11, i ha cofundat diaris i suplements culturals com La Jornada, el Nacional, Carta Mexicana i El Día, entre d’altres. Va impulsar la creació del centre Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC) i és integrant de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Ha rebut vàries distincions per la seva tasca professional i va ser nominada candidata al Premi Nobel de la Pau l’any 2005.

Amb motiu de la seva visita a Barcelona per, entre d’altres, impartir un seminari sobre “Gènere i salut de les dones a la societat i els mitjans de comunicació”, hem parlat amb ella perquè ens mostri el seu punt de vista sobre la situació del periodisme amb perspective de gènere.

Per començar, ens podries aclarir què és el periodisme amb perspectiva de gènere?
El periodisme amb perspectiva de gènere és una visió més aguda del periodisme. És aquell que es fa preguntes sobre la condició dels homes i de les dones en els diversos fets, és aquell que crea una consciència i que reflecteix la realitat, una realitat en què les dones estem cada cop més presents dins l’espai públic, fet que té unes conseqüències que han de ser mostrades.

Podries posar alguns exemples de bones i males pràctiques periodístiques al respecte?
El periodisme de gènere no significa posar les dones com a víctimes, sinó reflectir com estem presents en tots els àmbits, igual que els homes, tot i que en diferents condicions. Si estàs cobrint una vaga, has d’explicar on estan els homes i les dones. O si fas un bon reportatge sobre l’ocupació de les dones als bancs, veuràs com aquestes estan a les finestretes, mentre que els homes són els gerents. Això ho has d’explicar, posant, doncs, un enfocament de gènere a la informació.

El periodisme fa moltes pràctiques discriminatòries, no només cap a les dones, sinó també cap als immigrants, els negres, etc. Una molt mala pràctica periodística és aquella que discrimina, sobretot a través del llenguatge, d’on surten tots els prejudicis sobre l’altre o l’altra. No es pot parlar d’un periodisme de gènere si no existeix un bon periodisme que el fonamenti.

Fins a quin punt ha penetrat aquest periodisme amb visió de gènere en mitjans de comunicació de l’Estat espanyol i d’Amèrica Llatina?
D’una banda, la tasca dels governs respecte a la violència contra les dones ha estat identificada pels editors dels mitjans com a procés de poder, així que ara parlem del que fan els instituts de les dones i de les polítiques públiques oficials. Però es tracta d’un mal periodisme que només reflecteix el poder i res sobre les persones, i encara menys sobre les dones. Jo entenc el periodisme com allò que és: un acte polític i un servei públic. El periodisme actual viu una falta de consciència, hi ha molta superficialitat i s’han perdut les grans entrevistes en profunditat i el periodisme d’investigació. Per tot això, no es detecten els canvis en la relació entre homes i dones, que és el que faria la visió de gènere.

Com valores la cobertura mediàtica de casos com el dels feminicidis a Ciudad Juárez?
Tot i reportant-ho malament, els mitjans han estat fonamentals, ja que han ajudat a córrer la cortina i poder mirar cap aquest fenomen històric. Hi ha una tendència feminicida a tot el món perquè les dones estem ocupant l’espai públic i els homes tenen un sentiment d’amenaça, encara que sigui inconscient. En aquests casos, sens dubte, els mitjans són bàsics per reportar els crims ja que les institucions no donen informes clars ni passen comptes. Cal exercir un bon periodisme d’investigació, lliure de prejudicis, que fugi del sensacionalisme i que no intercedeixi en les investigacions policials.

I què n’opines sobre el tractament de la discriminació de la dona i la immigració als mitjans de comunicació catalans i de l’Estat espanyol?
Crec que hi ha indolència en tots els mitjans. L’Amparo Moreno fa un toc d’atenció en el seu llibre De qui parlen les notícies?, on es demostra que cada cop hi ha menys humanitat i menys humans als mitjans. A l’estudi La premsa diària per dins s’ha demostrat que els temes específics de les dones o dels immigrants mai entren dins la planificació dels diaris, només quan es tracta de sang, robatoris o processos judicials.

I dins dels mitjans de comunicació, a quines dificultats s’han d’enfrontar les dones a l’Amèrica Llatina?
Doncs a les mateixes que en qualsevol altra circumstància. S’enfronten a la competència, a la discriminació, a les diferències salarials… Una cosa que es fa molt en el món del periodisme és assignar les dones per a certs tipus de fonts, és a dir, que són elles les enviades per cobrir els temes més infravalorats: els temes socials, la salut, l’educació... Aquestes són encara fonts maltractades i és comú que es diguin coses com: “Com és que no has avançat i encara tractes temes d’educació?”. Un altre exemple és que rarament s’enviarà a la dona a entrevistar-se amb un ministre, però si se li ha de fer una entrevista a una dona, serà una altra dona la que la entrevisti.

En un sistema injust i desigual en què ells i elles pensin que és natural discriminar les dones, aquestes seran discriminades. I dic “elles” perquè” moltes dones actuen com els homes, perquè així s’ha après. Par tal d’evitar-ho, s’ha de produir un procés de presa de consciència per no ser excloents amb el nostre propi sexe.

Has estat a Barcelona, entre d’altres coses, per conduir un seminari sobre gènere i salut de les dones als mitjans de comunicació. Quines línies de treball existeixen al respecte?
Tant de bo n’hi hagués. Penso que la crítica feminista s’ha quedat en crítica i encara no hem sigut capaços de crear una metodologia al respecte per tal de fer-ho d’una altra manera (encara que sigui dins dels obstacles del model patriarcal dels mitjans). Al seminari, per exemple, hem reflexionat sobre les condicions que existeixen a Catalunya per millorar el periodisme, també aquell més alternatiu, amb els mitjans i portals nous, que continuen reproduint fórmules patriarcals de concebre el món, eliminant la presència de les dones a través de molts actes i paraules.

Entrevista de Georgina Calvo a CanalSolidari.org.

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

Periodistes a Haití: per fer què?

Aquests dies estem assistint a un desplegament massiu de periodistes a Haití. De què ens informen?

Tant el contingut de les cròniques com el tractament que reben a les redaccions resulta sovint discutible: escoltem a la ràdio cròniques amb fons musical que accentua el dramatisme de la situació, llegim articles on descripcions de la violència, el caos i la impotència per fer front les catàstrofes naturals s’imposen a l’intent de comprendre la complexitat de fons de la crisi.

Hi ha alguna altra manera d’abordar la cobertura de situacions com aquesta? Suma’t al debat!

A Ekoos trobaràs fonts expertes en comunicació en situacions de risc. Pregunta!

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

Neix 'esPosible', la revista de la gent que actua

Ecologia i Desenvolupament, en col·laboració amb Fundació Chandra, llancen EsPosible, una nova revista on line amb l’objectiu de reflectir les accions d’empreses, administracions públiques, ONG, mitjans de comunicació o ciutadans, cap a la sostenibilitat diària i quotidiana. La revista arribarà a més de 550.000 destinataris de correu cada mes, dels quals, 2.000 són periodistes.

EsPosible neix amb la vocació d’incitar a l’acció per a la construcció d’un món més sostenible, en línia amb una de les conclusions que sorgien de l‘última Cimera de Copenhaguen: Si la gent lidera, els líders han d’actuar.
“Si els líders dels països assistents no van saber estar a l’alçada de les circumstàncies i deixar el seu nom gravat en la història del clima, la gent sí que ho va fer.

Si alguna cosa hem après de Copenhaguen és que, units, som capaços de molt, i que tots tenim una part de responsabilitat en el repte que suposa fer front al desafiament ambiental, al canvi global que necessita el nostre planeta”, explica Víctor Viñuales, director d’Ecologia i Desenvolupament.

Una batalla contra l’escepticisme
A través de les seves pàgines, Ecologia i Desenvolupament i Fundació Chandra proposen lliurar una batalla contra l’escepticisme, reflectint fets, propostes i iniciatives que posen de relleu que un món més sostenible esPosible i que molts ja estan treballant en ell. “Aspirem a ser, per a tots els actors d’aquest canvi, un nou espai de comunicació. Volem ser útils a una gran minoria i donar ales a l’optimisme“, afegeix Marisol García, directora de Fundació Chandra.

“Aquesta és una iniciativa oberta, per tant disposada a establir col•laboracions amb administracions públiques, ONG, empreses, universitats i mitjans de comunicació per poder arribar al major nombre d’actors del canvi a Espanya i Amèrica Llatina”, afegeix Viñuales.

Aquest primer número està dedicat a un tema fonamental: què estan fent ja les empreses per lluitar contra el canvi climàtic i reduir les seves emissions? La responsabilitat social en clau verda protagonitza aquest número que arribarà, a través d’Internet, a més de 550.000 destinataris d’Espanya i Amèrica Llatina, persones vinculades amb el món de la sostenibilitat a través d’ONG, administracions públiques, empreses i mitjans de comunicació (més de 2.000 periodistes de mitjans impresos, digitals, ràdio, TV, agències...).

 

Classificat a: desenvolupament sostenible

Comentaris (1)

El discurs de la por en la cobertura de conflictes socials

Des del 5 de febrer del 2009, dia en què el president de Seat anuncia un ERO temporal i la congelació de salaris per aconseguir la concessió de la fabricació d’un nou cotxe d’Audi fins el 23 d’abril, el dia després de la seva adjudicació, rius de tinta van córrer a la premsa catalana i espanyola per explicar el conflicte laboral que va generar.

Un estudi elaborat per Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) ha analitzat la cobertura que en van fer els diaris La Vanguardia, el Periódico de Catalunya, l’Avui, El Pint, El País i Público.

Els resultats de l’anàlisi, feta pels periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra, aporten llum sobre el discurs de la por empleat. Majoritàriament els diaris adopten la perspectiva de l’empresa, deixant en un segon pla l’oposició a la congelació salarial. Segons Xavier Giró, director de l’OCC, això “va contribuir a generar un clima de por sota l’amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l’empresa en els assalariats”.

Entre d’altres aspectes, l’estudi destaca la manca de protagonisme atorgat a sindicats minoritaris com la CGT, que eren contraris a la sortida final, la simplicitat dels arguments exposats i les poques dades aportades per fomentar un debat més profund.

Si esteu pensant realitzar un reportatge sobre comunicació cobertura de conflictes, a Ekoos trobaràs fonts expertes en el tema. Pregunta!

 

Classificat a: conflicte i mitjans comunicació

Comentaris (0)

Un 2010 de periodisme compromès i de qualitat

Des d'Ekoos.org, CanalSolidari.org i Fundació Chandra et desitgem un 2010 ple de bones pràctiques periodístiques, de moltes fonts d'informació interessants i de temps i recursos per treure'ls-hi el màxim profit i fer periodisme compromès i de qualitat.

Per a tot això comptes amb les fonts d'informació sobre temes socials que t'ofereix Ekoos.org.

Aquests dies estem vivint de manera especialment propera el preu de l'activisme o del compromís solidari: estem pendents, com no, del Roque Pascual, l’Alicia Gámez i l’Albert Vilalta, segrestats a Mauritània ja fa més d'un mes, així com de la delegació catalana que integra la Marxa Internacional per la Pau a Gaza i de la situació del director de Greenpeace Espanya, encara detingut a Copenhaguen.

Potser t'interessa fer un reportatge sobre el preu del compromís solidari: és el mateix un voluntari que un cooperant? en quina mesura assumeixes certs riscos si et sumes a una iniciativa com la Marxa Internacional per Gaza? quines implicacions té patir certes conseqüències o fer una vaga de fa com estan fent alguns membres com l'activista catalana Teresa Sala? Fes la teva consulta a les fonts d'Ekoos.org per fer el reportatge o tractar aquest tema al teu programa!

Al llarg de 2010 volem introduir canvis a Ekoos.org: noves funcionalitats, noves sinèrgies amb altres projectes, com el nou CanalSolidari.org, per facilitar l'exercici d'un periodisme de qualitat i compromès socialment.

Se moment, siguis periodista o font d'Ekoos.org, ja pots registrar-te al nou CanalSolidari.org i començar a tafanejar, publicar articles o comentar els dels altres. Si ets periodista registra't com a periodista. Si ets font a títol individual, fes-ho com a ciutadà i si ets de l'àrea de comunicació d'una ONG registra't com a ONG.

Feliç 2010!

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

Francesco Cocco rep el Premi Internacional de Fotografia Humanitària Luis Valtueña

El Premi Internacional de Fotografia Humanitària Luis Valtueña fou creat per Metges del Món fa dotze anys en record de Luis Valtueña, Flors Sirera i Manuel Madrazo, tres cooperants de l’organització assassinats a Ruanda mentre realitzaven tasques humanitàries el gener de 1997, i de Mercedes Navarro, assassinada a Bòsnia dos anys abans.

Segons l’organització, amb el premi es pretén “fomentar els valors de l’humanitarisme i la solidaritat transmesos a través de la fotografia i donar continuïtat així a la tasca de totes les persones que contribueixen a construir un món més just i solidari”.

El fotògraf italià Francesco Cocco ha estat premiat aquest any per les seves instantànies sobre la situació d’Afganistán, en guerra i conflictes des de fa més de 30 anys. Dos compatriotes més, Giulio Sturco i Pierluigi Giorgi, han estat guardonats també, per les seves sèries sobre les inundacions causades pel monsó al nord de l’Índia i la vida als campaments de població gitana a les afores de Tirana, capital d’Albània.

Algunes d’aquests instantànies formaran part d’una exposició itinerant que recorrerà diverses ciutats espanyoles durant el 2010. A Flickr ja en pots fer un petit tast.


Si t’interessa el tema, a Ekoos trobaràs 134 fonts expertes en comunicació social. Si vols saber més, Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

18 de desembre: Dia internacional del Migrant

15/12/2009

El 4 de desembre de l'any 2000, l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el Dia Internacional del Migrant, adoptant la determinació de protegir els drets de tots els treballadors desplaçats i gestionar la migració en benefici de tota la societat.

La Generalitat de Catalunya celebrarà el proper dissabte 19 de desembre l'acte institucional en Motiu del Dia Internacional del Migrant. La jornada estarà constituïda per diferents activitats. Pel matí tindrà lloc al Parlament de Catalunya la Jornada anual d'Associacionisme i Participació organitzada per la Secretaria d'Immigració.

Al llarg de la sessió, a càrrec del president del Parlament, Ernest Benach, es farà el lliurament de premis del concurs "Som Catalunya. País de convivència", creat amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre la convivència entre cultures i la importància de mantenir la cohesió social.

Per la tarda, també a la seu del Parlament, tindrà lloc l'acte institucional amb la participació del President del Parlament, el Secretari per a la Immigració, així com de diversos consellers.

La Secretaria d'Immigració convida totes les entitats d’immigrats per tal de contribuir a generar un espai de reflexió que millori el teixit associatiu català i la seva relació amb l’administració.

 

Classificat a: convivència intercultural

Comentaris (0)

Periodisme de dones o amb visió de gènere?

01/12/2009

La trobada pretén esdevenir un espai de reflexió entre periodistes, entitats i particulars preocupats i preocupades pel rol de la dona immigrada en la cobertura dels mitjans de comunicació.

Durant les jornades es parlarà, entre d’altres, del tractament i la representació de les dones als mitjans de comunicació, s’analitzaran els casos de les dones marroquines i bolivianes, i es reflexionarà sobre com avançar cap a un periodisme global amb visió de gènere.

També hi haurà un espai per a compartir experiències de periodisme ciutadà amb visió de gènere d’Amèrica Llatina i de l’Estat espanyol.

Els actes comptaran amb la presència de destacades periodistes com Rita Marzoa, Montserrat Minobis i Verónica Chelotti, i de personalitats del món del feminisme com Marta Selva, Eva Espasa Zhoulikha Lakhdari.

Vols saber més sobre aquest tema? Pregunta a les fonts expertes!

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

El Col·legi de Periodistes incorpora les recomanacions per a la cobertura de conflictes

01/12/2009

"No només hem d’informar dels conflictes, hem de preocupar-nos pels efectes de la nostra tasca sobre la seva resolució". Amb aquest idea central present en tot el seu discurs Xavier Giró, director de l’ Observatori de la Cobertura de Conflictes, va presentar el passat dimecres el decàleg de les Recomanacions per a la pràctica periodística en el tractament de conflictes bèl·lics o armats, elaborat amb la col·laboració de l’Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Periodistes.

Giró va destacar la necessitat de no assumir el llenguatge de cap de les parts en conflicte, d’explorar els conflictes i les seves causes en la seva complexitat, i de deixar ben clar d’on provenen les fonts d’informació i quan s’està informant sota imposicions o censura, per tal de fer del periodisme una eina útil per a la seva resolució.

Com a exemple de mala pràctica en el primer cas, va citar el tractament dels grans mitjans de comunicació del segrest del tonyinaire basc Alakrana per part de "pirates" de Somàlia, però va agregar que més enllà del llenguatge cal canviar el "model mental" que explica el conflicte des d’una posició de poder i superioritat.

La idea d’elaborar un decàleg d’aquesta mena sorgeix després de la celebració ara fa un any del Seminari Reptes del periodisme en situacions de conflicte. Una comissió formada per personalitats del món del periodisme, la pau i de la cooperació (Joan Roura, Gabriela Serra, Sandra Balcells, Xavier Badia...) va ser l’encarregada de condensar en 10 punts aquestes "recomanacions per a la pràctica professional".

Què et sembla el decàleg? Creus que li falta alguna cosa?

A Ekoos trobaràs 69 fonts expertes en conflictes i mitjans de comunicació. Si vols documentar-te sobre aquest tema, pregunta!

 

Classificat a: conflicte i mitjans comunicació

Comentaris (0)

Pluja d'idees: Dia Mundial de la Informació per al Desenvolupament

14/10/2009

El Dia Mundial de la Informació per al Desenvolupament (24 d'octubre) va ser creat per Nacions Unides amb l'objectiu de sensibilitzar sobre el paper clau que juga la difusió d'informació de desenvolupament per a la mobilització de l'opinió pública.

A Ekoos volem aprofitar aquesta ocasió per debatre amb periodistes i ONG sobre el tema. Per això, us proposem discutir sobre la base d'aquestes preguntes inicials:

• ONG: Quins temes d'interès sobre el vostre treball no estan tenint el ressò desitjat en els mitjans?

• Periodistes: El treball dels periodistes marca la diferència sobre el coneixement d'un tema en la societat. Com pots marcar tu la diferència? Com podries cobrir aquestes notícies des de el teu mitjà?

Per animar el debat no deixeu de comentar aquesta entrada al bloc. En el proper butlletí setmanal d’Ekoos en parlarem!

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (2)