Altres fonts d'informació per a periodistes

De Chandra a Hazloposible: Un camí per arribar a més persones

25/06/2010

Fem 10 anys i hem decidit fer un gran pas: el passat 24 de juny, vam deixar de dir-nos Fundació Chandra per ser Fundació Hazloposible. Un gran canvi, oi? No ha estat una decisió fàcil però sí molt meditada i treballada dins de la nostra organització.

Durant aquests 10 anys, des de l'equip de la Fundació Chandra ens hem centrat en desenvolupar i dinamitzar projectes com Canalsolidari.org , Hacesfalta.org, SolucionesONG.org, Voluntariadocorporativo.org i Ekoos.org. Cada un d'ells, s'ha convertit en espai de referència en el seu àmbit d'actuació per a milers de persones del carrer, d'ONG, d'empreses o periodistes.

Fundació Chandra, entitat promotora d'aquests projectes, ha estat en un segon pla. No obstant això, ara estem en un nou escenari: les persones tenim cada vegada més protagonisme a l'hora de relacionar-nos, expressar-nos, actuar, canviar situacions socials i contribuir a un món més just i sostenible. En el nostre entorn, en el nostre barri, en el món. Ens ajuntem en grups o ens adherim a causes o organitzacions amb les que ens identifiquem i en què confiem.

Per això, a partir d'ara serem Fundació Hazloposible. Perquè volem ser l'organització en la que penseu i confieu quan busqueu com involucrar-vos, com participar en alguna causa o ONG. Perquè volem facilitar, encara més, diferents formes de participació en què cada persona trobi com fer alguna cosa, per poc que sigui, per construir un món més just i sostenible.

Ho farem tal com ho hem vingut fent en els últims 10 anys: creant ponts entre les persones, les entitats i les institucions; canalitzant voluntats cap a les ONG. Amb informació en la que tu comptes i actues per canviar el món, amb oportunitats de voluntariat que et permeten participar com, on i quan vulguis; aportant els teus coneixements per reforçar el treball de les ONG o interactuant amb altres organitzacions o empreses amb les quals construir junts.

Aquest camí no l'hem recorregut sols; és el fruit de moltes col·laboracions de persones i organitzacions com el grup d'ESADE Alumni Solidari, que ens va ajudar a definir l'estratègia de marca; l'agència de comunicació Burson Masteller i el dissenyador gràfic Andrés Ávila, la creativitat i compromís van donar vida a l'actual imatge, i voluntaris com Gonzalo Tudanca, fotògraf que ens ha ajudat a captar el nostre millor somriure.

Seguim sent les mateixes persones, des dels mateixos projectes, treballant pel mateix objectiu, però més units i sota una imatge que transmet millor la nostra personalitat: Fundació Hazloposible. Ens acompanyaràs els propers 10 anys? Junts, ho farem possible.

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

Mitjans de comunicació i el Sud: una comunicació per al desenvolupament?

Els mitjans de comunicació com a difusors d'un determinat discurs estan afavorint, o no, la formació d'una ciutadania crítica i solidària? Són conscients les ONGD del seu paper educatiu com marca el Codi de Conducta que regula el sector?

Del 12 al 16 de juliol, el curs Mitjans de comunicació i el Sud. Una comunicació per al desenvolupament, mirarà de donar resposta a aquestes i a altres qüestions. Les jornades, organitzades pel Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania de les Illes Balears, oferiran metodologies periodístiques per superar la transmissió d’una imatge estereotipada de les persones de països del Sud que arriben a les Illes. També hi haurà un espai per a estudiar pràctiques comunicatives eficaces per als objectius educatius de les ONGD i el sector social.

En el marc d’aquest curs d’estiu i com a acte de presentació del mateix, l’1 de juliol se celebrarà una taula rodona sota el títol Formar i informar. Reptes i estratègies per a una agenda informativa complexa", en què participataran Eloísa Nos Aldás, doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Jaume I de Castelló, Judith Cobeña, de l'Associació Ciutadana Anti-Sida i Elisa Martín Peré de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

Sud-àfrica: futbol, denúncies i acció

Aquest divendres s'inaugura el Mundial de Futbol de Sud-àfrica. Moltes ONG han aprofitat l'atracció dels mitjans cap a la cita per posar de relleu diferents problemàtiques que viu el país.

L'ONG InspirAction denuncia que Sud-àfrica gastarà al Mundial 4 vegades més del que invertirà en la lluita contra el VIH/Sida entre 2010 i 2011. Les dades sobre la penetració de la malaltia al país parlen per si soles: Gairebé 6 milions de persones viuen amb el VIH (i el 18% de la població entre 15 i 49 anys). Només el 40% dels adults que necessiten tractament antiretroviral hi tenen accés. Per actuar davant d’aquesta situació, l’ONG ha llançat la campanya Marca-li un gol a la Sida. Coneix-la!

Metges Sense Fronteres, per la seva banda, ha alertat de la situació de risc en què viuen milers d’immigrants i refugiats a Sud-àfrica: assetjament policial, atacs xenòfobs, violacions, amuntegament i condicions d’insalubritat són algunes de les amenaces que recauen sobre milers de persones.

Casa Àfrica ha editat una guia adreçada a periodistes que cobriran el Mundial, per aportar altres mirades sobre la realitat del país. El Centre d'Estudis Africans (CEA), que ja va realitzar un taller amb periodistes esportius fa unes setmanes, organitza per a finals de mes unes jornades de dos dies sobre contextualització i perspectives de la realitat del país.

Per acabar, et recomanem que li donis una ullada al monogràfic sobre Futbol i Sida que ha preparat Sida Studi, en què es recopilen campanyes i materials que uneixen tots dos camps.

Si vols ampliar informació sobre aquests temes, acudeix a les fonts d'informació especialitzades registrades a Ekoos.org. Pregunta!

 

Classificat a: cooperació al desenvolupament

Comentaris (0)

La periodista tunisiana Sihem Bensedrine, acollida a Barcelona com a refugiada

L’escriptora i periodista tunisiana Sihem Bensedrine ha estat acollida a Barcelona pel programa Escriptor Refugiat, després d’acusar el seu govern de perseguir-la per les seves denúncies contra les violacions dels drets humans que es produeixen al país.

Per què ets perseguida?
La meva feina, com a escriptora i periodista, és fer visible i denunciar totes aquelles violacions que es cometen al país, i és precisament això el que no li agrada al govern de Tunísia: la visibilitat de les seves accions.

Quines són les principals vulneracions de drets humans que es cometen al país?
A Tunísia es vulneren tots els drets. Es viola la integritat física dels ciutadans, la seva llibertat d’expressió, de pensament i de creença. La policia controla fins i tot els moviments i la circulació de la gent pel carrer. El cos de policia a Tunísia és sis vegades més gran que el de França, per exemple, i tot es fa sota la seva disposició. Pels que viuen en països democràtics, pot resultar difícil d’entendre aquesta enorme despesa per part de l’estat, i només per poder assignar vuit policies, amb permís per agredir-te, que segueixin i controlin a un periodista defensor dels drets humans.

Tunísia està en una de les pitjors situacions, en termes democràtics i de protecció dels drets humans, del nord d‘Àfrica. Després de Líbia, el nostre país està pitjor que altres, com Algèria, el Marroc, Mauritània o Egipte.

Per què gairebé no tenim notícies sobre aquesta situació?
El govern fa una molt bona campanya de màrqueting polític, sap molt bé com fabricar una imatge i hi destina molts diners. La dictadura de Tunísia tampoc és brutal o visible, és una dictadura “suau” que no mata a les persones però sí els treu l’aire i no les deixa respirar. Amb tot, des de fora, Tunísia sembla un país turístic, modern… però la seva dictadura és molt ferotge.

I quin és el paper de la comunitat internacional davant d’aquesta situació?
Critiquen el país per la seva actuació en assumptes de drets humans o pel pobre paper de la llei, però no hi ha cap força que pugui obligar Tunísia a respectar res, el país no en fa cas. El comitè de drets humans de les Nacions Unides, per exemple, van enviar fa un any 10 recomanacions per a l’actuació del govern. Pel que fa a la Unió Europa, que podria exercir alguna pressió, ha passat a aprovar el govern del país a canvi que aquest “lluiti contra el terrorisme” i “lluiti contra les migracions il·legals”. L’obsessió europea per la seguretat dels estats, fins a límits irracionals ha acabat creant una gran complicitat entre països europeus i estats dictatorials. A més, països com França, Alemanya, Itàlia i Espanya estan cobrint la dictadura amb la seva política europea al Magreb.

Espanya també?
Espanya i Tunísia han establert els darrers anys unes relacions econòmiques molt properes i també estan cooperant en temes de seguretat. Desgraciadament, la societat civil té poc a fer per la nostra causa, però el govern sí, i més ara que està a la presidència europea. S’ha de demanar al govern espanyol que promogui els drets humans, no defensi les dictadures i reclami responsabilitats, perquè ara té la capacitat i el deure de fer-ho.

Influeix ser dona en la persecució i represàlies constants cap a tu?
No especialment. A Tunísia tenim una llei alliberadora de les dones des de 1956, hi ha igualtat entre els dos gèneres, tenim un bon índex de dones periodistes i també un bon índex de participació de les dones en la vida pública. El problema és que, siguis dona o home, no pots expressar-te lliurement i només se’t permet donar recolzament a la dictadura. Ara bé, en els moments que he estat atacada com a defensora del periodisme lliure, també m’han titllat de prostituta i mala dona, publicant un catàleg de difamacions per embrutar la meva reputació... I tot això realitzat per un govern que se suposa que promou els drets de les dones. La fórmula és simple: ets bona mentre estàs en silenci, i si parles, ets una mala dona.

Entrevista de Georgina Calvo a CanalSolidari.org

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

El Periódico de Catalunya crea la figura de la Defensora de la Igualtat

Eva Peruga vetllarà pel respecte als criteris d’igualtat en les informacions i fotografies del diari. És la primera vegada que un mitjà de comunicació de l’Estat espanyol incorpora aquesta figura.

Els lectors i les lectores es podran adreçar a la Defensora de la Igualtat per aportar queixes i suggeriments sobre el tractament igualitari en la informació publicada al diari, a través del correu electrònic (defensoraigualdad[arrova]elperiodico.com), de cartes i de la pàgina web. És la primera vegada que un diari de l’Estat espanyol incorpora una figura d’aquestes característiques.

Eva Peruga va ser cap de l’àrea d’Internacional i entrevistadora de la contraportada de El Periódico.

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

"La crítica feminista als mitjans no ha sabut crear una alternativa"

"El periodisme actual no està posant les bases per tal d’evolucionar cap a un periodisme de gènere que reflecteixi bé la realitat", ens explica Sara Lovera, periodista i feminista mexicana, candidata al Premi Nobel de la Pau l’any 2005.


Sara Lovera, periodista mexicana centrada en la lluita feminista, ha cursat les llicenciatures de treball social i periodisme. Periodista fonamentalment de premsa escrita, ha treballat per diversos mitjans mexicans, impresos i electrònics. Ha fundat els noticiaris de Radio Educación i Canal 11, i ha cofundat diaris i suplements culturals com La Jornada, el Nacional, Carta Mexicana i El Día, entre d’altres. Va impulsar la creació del centre Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC) i és integrant de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Ha rebut vàries distincions per la seva tasca professional i va ser nominada candidata al Premi Nobel de la Pau l’any 2005.

Amb motiu de la seva visita a Barcelona per, entre d’altres, impartir un seminari sobre “Gènere i salut de les dones a la societat i els mitjans de comunicació”, hem parlat amb ella perquè ens mostri el seu punt de vista sobre la situació del periodisme amb perspective de gènere.

Per començar, ens podries aclarir què és el periodisme amb perspectiva de gènere?
El periodisme amb perspectiva de gènere és una visió més aguda del periodisme. És aquell que es fa preguntes sobre la condició dels homes i de les dones en els diversos fets, és aquell que crea una consciència i que reflecteix la realitat, una realitat en què les dones estem cada cop més presents dins l’espai públic, fet que té unes conseqüències que han de ser mostrades.

Podries posar alguns exemples de bones i males pràctiques periodístiques al respecte?
El periodisme de gènere no significa posar les dones com a víctimes, sinó reflectir com estem presents en tots els àmbits, igual que els homes, tot i que en diferents condicions. Si estàs cobrint una vaga, has d’explicar on estan els homes i les dones. O si fas un bon reportatge sobre l’ocupació de les dones als bancs, veuràs com aquestes estan a les finestretes, mentre que els homes són els gerents. Això ho has d’explicar, posant, doncs, un enfocament de gènere a la informació.

El periodisme fa moltes pràctiques discriminatòries, no només cap a les dones, sinó també cap als immigrants, els negres, etc. Una molt mala pràctica periodística és aquella que discrimina, sobretot a través del llenguatge, d’on surten tots els prejudicis sobre l’altre o l’altra. No es pot parlar d’un periodisme de gènere si no existeix un bon periodisme que el fonamenti.

Fins a quin punt ha penetrat aquest periodisme amb visió de gènere en mitjans de comunicació de l’Estat espanyol i d’Amèrica Llatina?
D’una banda, la tasca dels governs respecte a la violència contra les dones ha estat identificada pels editors dels mitjans com a procés de poder, així que ara parlem del que fan els instituts de les dones i de les polítiques públiques oficials. Però es tracta d’un mal periodisme que només reflecteix el poder i res sobre les persones, i encara menys sobre les dones. Jo entenc el periodisme com allò que és: un acte polític i un servei públic. El periodisme actual viu una falta de consciència, hi ha molta superficialitat i s’han perdut les grans entrevistes en profunditat i el periodisme d’investigació. Per tot això, no es detecten els canvis en la relació entre homes i dones, que és el que faria la visió de gènere.

Com valores la cobertura mediàtica de casos com el dels feminicidis a Ciudad Juárez?
Tot i reportant-ho malament, els mitjans han estat fonamentals, ja que han ajudat a córrer la cortina i poder mirar cap aquest fenomen històric. Hi ha una tendència feminicida a tot el món perquè les dones estem ocupant l’espai públic i els homes tenen un sentiment d’amenaça, encara que sigui inconscient. En aquests casos, sens dubte, els mitjans són bàsics per reportar els crims ja que les institucions no donen informes clars ni passen comptes. Cal exercir un bon periodisme d’investigació, lliure de prejudicis, que fugi del sensacionalisme i que no intercedeixi en les investigacions policials.

I què n’opines sobre el tractament de la discriminació de la dona i la immigració als mitjans de comunicació catalans i de l’Estat espanyol?
Crec que hi ha indolència en tots els mitjans. L’Amparo Moreno fa un toc d’atenció en el seu llibre De qui parlen les notícies?, on es demostra que cada cop hi ha menys humanitat i menys humans als mitjans. A l’estudi La premsa diària per dins s’ha demostrat que els temes específics de les dones o dels immigrants mai entren dins la planificació dels diaris, només quan es tracta de sang, robatoris o processos judicials.

I dins dels mitjans de comunicació, a quines dificultats s’han d’enfrontar les dones a l’Amèrica Llatina?
Doncs a les mateixes que en qualsevol altra circumstància. S’enfronten a la competència, a la discriminació, a les diferències salarials… Una cosa que es fa molt en el món del periodisme és assignar les dones per a certs tipus de fonts, és a dir, que són elles les enviades per cobrir els temes més infravalorats: els temes socials, la salut, l’educació... Aquestes són encara fonts maltractades i és comú que es diguin coses com: “Com és que no has avançat i encara tractes temes d’educació?”. Un altre exemple és que rarament s’enviarà a la dona a entrevistar-se amb un ministre, però si se li ha de fer una entrevista a una dona, serà una altra dona la que la entrevisti.

En un sistema injust i desigual en què ells i elles pensin que és natural discriminar les dones, aquestes seran discriminades. I dic “elles” perquè” moltes dones actuen com els homes, perquè així s’ha après. Par tal d’evitar-ho, s’ha de produir un procés de presa de consciència per no ser excloents amb el nostre propi sexe.

Has estat a Barcelona, entre d’altres coses, per conduir un seminari sobre gènere i salut de les dones als mitjans de comunicació. Quines línies de treball existeixen al respecte?
Tant de bo n’hi hagués. Penso que la crítica feminista s’ha quedat en crítica i encara no hem sigut capaços de crear una metodologia al respecte per tal de fer-ho d’una altra manera (encara que sigui dins dels obstacles del model patriarcal dels mitjans). Al seminari, per exemple, hem reflexionat sobre les condicions que existeixen a Catalunya per millorar el periodisme, també aquell més alternatiu, amb els mitjans i portals nous, que continuen reproduint fórmules patriarcals de concebre el món, eliminant la presència de les dones a través de molts actes i paraules.

Entrevista de Georgina Calvo a CanalSolidari.org.

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

Periodistes a Haití: per fer què?

Aquests dies estem assistint a un desplegament massiu de periodistes a Haití. De què ens informen?

Tant el contingut de les cròniques com el tractament que reben a les redaccions resulta sovint discutible: escoltem a la ràdio cròniques amb fons musical que accentua el dramatisme de la situació, llegim articles on descripcions de la violència, el caos i la impotència per fer front les catàstrofes naturals s’imposen a l’intent de comprendre la complexitat de fons de la crisi.

Hi ha alguna altra manera d’abordar la cobertura de situacions com aquesta? Suma’t al debat!

A Ekoos trobaràs fonts expertes en comunicació en situacions de risc. Pregunta!

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)

Neix 'esPosible', la revista de la gent que actua

Ecologia i Desenvolupament, en col·laboració amb Fundació Chandra, llancen EsPosible, una nova revista on line amb l’objectiu de reflectir les accions d’empreses, administracions públiques, ONG, mitjans de comunicació o ciutadans, cap a la sostenibilitat diària i quotidiana. La revista arribarà a més de 550.000 destinataris de correu cada mes, dels quals, 2.000 són periodistes.

EsPosible neix amb la vocació d’incitar a l’acció per a la construcció d’un món més sostenible, en línia amb una de les conclusions que sorgien de l‘última Cimera de Copenhaguen: Si la gent lidera, els líders han d’actuar.
“Si els líders dels països assistents no van saber estar a l’alçada de les circumstàncies i deixar el seu nom gravat en la història del clima, la gent sí que ho va fer.

Si alguna cosa hem après de Copenhaguen és que, units, som capaços de molt, i que tots tenim una part de responsabilitat en el repte que suposa fer front al desafiament ambiental, al canvi global que necessita el nostre planeta”, explica Víctor Viñuales, director d’Ecologia i Desenvolupament.

Una batalla contra l’escepticisme
A través de les seves pàgines, Ecologia i Desenvolupament i Fundació Chandra proposen lliurar una batalla contra l’escepticisme, reflectint fets, propostes i iniciatives que posen de relleu que un món més sostenible esPosible i que molts ja estan treballant en ell. “Aspirem a ser, per a tots els actors d’aquest canvi, un nou espai de comunicació. Volem ser útils a una gran minoria i donar ales a l’optimisme“, afegeix Marisol García, directora de Fundació Chandra.

“Aquesta és una iniciativa oberta, per tant disposada a establir col•laboracions amb administracions públiques, ONG, empreses, universitats i mitjans de comunicació per poder arribar al major nombre d’actors del canvi a Espanya i Amèrica Llatina”, afegeix Viñuales.

Aquest primer número està dedicat a un tema fonamental: què estan fent ja les empreses per lluitar contra el canvi climàtic i reduir les seves emissions? La responsabilitat social en clau verda protagonitza aquest número que arribarà, a través d’Internet, a més de 550.000 destinataris d’Espanya i Amèrica Llatina, persones vinculades amb el món de la sostenibilitat a través d’ONG, administracions públiques, empreses i mitjans de comunicació (més de 2.000 periodistes de mitjans impresos, digitals, ràdio, TV, agències...).

 

Classificat a: desenvolupament sostenible

Comentaris (1)

El discurs de la por en la cobertura de conflictes socials

Des del 5 de febrer del 2009, dia en què el president de Seat anuncia un ERO temporal i la congelació de salaris per aconseguir la concessió de la fabricació d’un nou cotxe d’Audi fins el 23 d’abril, el dia després de la seva adjudicació, rius de tinta van córrer a la premsa catalana i espanyola per explicar el conflicte laboral que va generar.

Un estudi elaborat per Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) ha analitzat la cobertura que en van fer els diaris La Vanguardia, el Periódico de Catalunya, l’Avui, El Pint, El País i Público.

Els resultats de l’anàlisi, feta pels periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra, aporten llum sobre el discurs de la por empleat. Majoritàriament els diaris adopten la perspectiva de l’empresa, deixant en un segon pla l’oposició a la congelació salarial. Segons Xavier Giró, director de l’OCC, això “va contribuir a generar un clima de por sota l’amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l’empresa en els assalariats”.

Entre d’altres aspectes, l’estudi destaca la manca de protagonisme atorgat a sindicats minoritaris com la CGT, que eren contraris a la sortida final, la simplicitat dels arguments exposats i les poques dades aportades per fomentar un debat més profund.

Si esteu pensant realitzar un reportatge sobre comunicació cobertura de conflictes, a Ekoos trobaràs fonts expertes en el tema. Pregunta!

 

Classificat a: conflicte i mitjans comunicació

Comentaris (0)

Un 2010 de periodisme compromès i de qualitat

Des d'Ekoos.org, CanalSolidari.org i Fundació Chandra et desitgem un 2010 ple de bones pràctiques periodístiques, de moltes fonts d'informació interessants i de temps i recursos per treure'ls-hi el màxim profit i fer periodisme compromès i de qualitat.

Per a tot això comptes amb les fonts d'informació sobre temes socials que t'ofereix Ekoos.org.

Aquests dies estem vivint de manera especialment propera el preu de l'activisme o del compromís solidari: estem pendents, com no, del Roque Pascual, l’Alicia Gámez i l’Albert Vilalta, segrestats a Mauritània ja fa més d'un mes, així com de la delegació catalana que integra la Marxa Internacional per la Pau a Gaza i de la situació del director de Greenpeace Espanya, encara detingut a Copenhaguen.

Potser t'interessa fer un reportatge sobre el preu del compromís solidari: és el mateix un voluntari que un cooperant? en quina mesura assumeixes certs riscos si et sumes a una iniciativa com la Marxa Internacional per Gaza? quines implicacions té patir certes conseqüències o fer una vaga de fa com estan fent alguns membres com l'activista catalana Teresa Sala? Fes la teva consulta a les fonts d'Ekoos.org per fer el reportatge o tractar aquest tema al teu programa!

Al llarg de 2010 volem introduir canvis a Ekoos.org: noves funcionalitats, noves sinèrgies amb altres projectes, com el nou CanalSolidari.org, per facilitar l'exercici d'un periodisme de qualitat i compromès socialment.

Se moment, siguis periodista o font d'Ekoos.org, ja pots registrar-te al nou CanalSolidari.org i començar a tafanejar, publicar articles o comentar els dels altres. Si ets periodista registra't com a periodista. Si ets font a títol individual, fes-ho com a ciutadà i si ets de l'àrea de comunicació d'una ONG registra't com a ONG.

Feliç 2010!

 

Classificat a: comunicació social

Comentaris (0)